L'últim petó de Cristina Zafra

va la procesionària blanca netejant amb un cotó:
primaveres sense gepa propicien l'últim petó

Cristina Zafra

Va néixer un hivern a Manresa i, de ben petita, ja van diagnosticar-li tastaolletisme crònic. És
per això que, tot i ser llicenciada en Filologia Romànica i Belles Arts, va decidir treballar de
músic i actualment és professora de piano. Mentrestant, però, no ha pogut deixar algun dels
seus altres vicis, com el d’embrutar tots els papers que troba amb dibuixos de veritats i de
mentides…

19 de març INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ ESCÀNER DE MONTSITA RIEROLA

ESCÀNER
impressió digital, laminat i muntat en dibond
del 19.03.11 al 30.04.11

Montsita Rierola

apunt biogràfic

És Màster en Producció Artística i Recerca per La Facultat de Belles Arts de Barcelona i llicenciada en
Belles Arts a la Facultat de Belles Arts de Barcelona.



La infantesa, una etapa generadora d'incomptables sensacions desconegudes, esdevé amb els anys un enorme cofre atapeït de memòria pura, de memòria sense referència. Fràgils i lleugeres, les experiències infantils que anem evocant ens projecten envers el refugi de la casa paterna, els objectes dels nostres tresors, els nostres jocs.

Els objectes dels nostres tresors, com els records, com en un joc, poden ser recol·lectats, observats, experimentats i classificats seguint unes regles inventades. Unes regles basades en la descoberta, en l'exploració, en l'afany cognitiu. Unes regles que ens permeten inventariar i escanejar la memòria, endreçar-la fins convertir-la en participativa.

Ara, allò que era personal, que era íntim, particular i privat adquierix un aspecte socialitzador, una dimensió sociocultural. L'impuls infantil del jo ha deixat pas a la contemplació plural; a la dels adults que, com uns espectadors privilegiats, senten la necessitat de jugar, de buscar relació entre els objectes que se'ls hi ofereixen, com uns exvots, suspesos a la paret.

Seguint les respectives pulsions naturals, l'adult i l'infant s'han trobat en la memòria col·lectiva, ha coincidit en l'exercici de l'activitat lúdica d'un procés artístic.

Anna Palomo

http://www.issimm.com/expo_20_montsita.html

BON CARNESTOLTES!!!!!!!!!!!!!!

CARNAVALISSIMM

BRUTAL!!!!!!

Thought of You from Ryan J Woodward on Vimeo.

ISSIMM. EXPOSICIÓ "FORMETERA A FLOR DE PELL" D'ENRIC MAJORAL

JOSEP PLA

“L’essencial per a aprofitar un viatge, és prendre’l com a finalitat mateixa. S’ha de viatjar per a descobrir amb els propis ulls que el món és molt petit –i, per tant, que cal fer un esforç per a dignificar la visió, fins a arribar a veure les coses en gran. S’ha de viatjar per a saber que una passió, una idea, un home, només és important si resisteix una projecció a través del temps i de l’espai. El viatge, en efecte, és el millor remei que existeix per a combatre la malaltia de la proximitat. Per això ha estat sempre utilíssim per als polítics i els intel·lectuals, que són les professions humanes que solen confondre amb més facilitat el picar de peus sobre un mateix rajol amb el caminar. És en aquest sentit, em sembla, que els antics entenien el desplaçar-se. Ho consideraven un bon mètode per a saber prescindir de petiteses, de detalls, per a saber copsar, de les coses humanes, l’essencial.

L’aventura és una altra part del viatge. És la flor, el perfum de l’atzar i de la diversitat. De vegades és una porta que se us obre davant un món insospitat.
23 de desembre de 1928”

Josep Pla
Caps-i-puntes. OC XLIII, 329

http://fundaciojoseppla.cat